Categoria: Email màrqueting
Qualsevol professional de l’email màrqueting ha de saber com funciona l’intercanvi de missatges des d’una perspectiva tècnica per tal de poder entendre els problemes d’entregabilitat. Els protocols de correu electrònic permeten als gestors d’email comunicar-se entre ells i, per tant, són els que fan que es puguin enviar i rebre missatges. De fet, aquesta és la manera de distingir els tres protocols que existeixen: entrants i sortints.
Simple Mail Transfer Protocol (SMTP) és l’encarregat d’enviar els missatges des de l’ordinador del remitent fins al seu servidor de correu electrònic i, des d’allà, al servidor del destinatari. Pel camí, en consulta la capçalera del missatge per saber qui l’envia i a qui s’envia per tal de comprovar si tant el domini com l’usuari existeixen.
L’SMTP és l’únic protocol disponible per enviar, es basa en text i utilitza comandaments com “MAIL FROM”, “RCPT TO” o “DATA” per especificar, respectivament, la direcció d’email del remitent, del destinatari o el cos del missatge.
D’altra banda, existeix un protocol que estén les possibilitats de l’SMTP per fer enviaments de contingut multimèdia i adjunts: el Multipurpose Internet Mail Extension Protocol (MIME). El què passa a l’enviar amb el protocol MIME és que s’afegeixen unes línies a la capçalera del missatge, com podrien ser: “MIME version”, “Content type” o “Content description”.
Els ports de correu són els accessos a través dels quals es connecta cada protocol i n’hi ha de diferents segons el nivell de seguretat. En SMTP, el port 25 és per a TLS i el 465 per a SSL.
El Post Office Protocol version 3 (POP3) és l’encarregat de rebre els missatges, és a dir, d’accedir al servidor de correu del destinatari i descarregar-los al seu ordinador. Per defecte, els missatges s’esborren una vegada estan al dispositiu de l’usuari, però es pot canviar a la configuració si es vol conservar-los.
L’avantatge de descarregar-los és que es poden consultar encara que no es tingui connexió a internet (o si no és molt bona) i s’allibera espai al servidor (important si el proveïdor estableix un límit), la part dolenta és que deixen d’estar disponibles per a consultar-se des d’altres dispositius.
El protocol POP3 funciona amb comandaments de text, per exemple: “USER” i “PASS” per introduir les dades de l’usuari i la seva contrasenya o “LIST” per fer una llista de missatges i el seu pes.
El port 110 és el predeterminat sense xifrar en POP3 i el 995 funciona amb TLS/SSL.
L’Internet Message Access Protocol (IMAP) és, també, un protocol de correu entrant, però amb la diferència respecte al POP3 que aquest s’utilitza per tal d’accedir als missatges des de diferents dispositius. Així, configurant IMAP al seu gestor de correu, l’usuari pot descarregar els correus de la llista per consultar-los, organitzats en carpetes i després esborrar-los d’aquell dispositiu. Si obre una altra sessió a un altre ordinador, els recuperarà tots, inclosos els eliminats, perquè segueixen al servidor.
Tal i com passa amb el POP3 i l’SMTP, l’IMAP funciona amb comandaments de text com “SELECT” per seleccionar una bústia per accedir als missatges o “CREATE” per crear-ne un amb el nom escollit.
A IMAP els ports també són dos: 143 sense xifrat i 993 per a TLS/SSL.
No et perdis res del nostre blog i uneix-te al nostre Telegram https://t.me/acrelianews
Encara no has provat Acrelia News?
Si t'ha agradat aquest article, t'agradarà molt més la nostra eina d'email màrqueting: professional, fàcil d'utilitzar i en català.